A Catalunya i a tota la Mediterrania cal donar un tomb cap a la nova cultura de l'aigua. En el segle que hem deixat enrere l'algua s'ha vist massa sovint com un recurs que l'Estat havia d'oferir en quantitats sempre més grans, sense mirar prim en l'ús que setn fa ni tenir en compte les seves funcions per a totes les formes de vida. Aquest camí ens ha portat fins el límit de la capacitat delsistemes naturals. La prova n'és la degradació dels rius i aquifers, que també malmet la qualitat de I'aigua que ens subministren. Una política hidrològica sostenible pel segle XXI no pot seguir el mateix camí.

Però quan ha arribat l'hora de passar comptes amb la Natura, i d'iniciar una gestió de la demanda que primi els usos eficients i penalitzi els insolidaris, el govern espanyol del Partit Popular presenta per via d'urgencia un Pla Hidrològic que es basa en una única proposta central: treure 1.000 hectòmetres cubics anuals de l'Ebre, transvasant-ne vuit-cents cap els regadius, les ciutats o les zones turístiques de Llevant, i dos-cents més cap a les regions metropolitanes de Tarragona, Barcelona ¡ Girona. L'única alternativa que contempla el PHN és treure'n una part aigues amunt de la conca, des de la Noguera Pallaresa i el Segre, o anar-los a buscar des del també insostenible transvasament del Roine a l'altra banda dels Pirineus.

Aquest Pla Hidrològic respon a un plantejament obsolet. Suposa una terrible amenaça per a les Terres de l'Ebre. Enfronta innecessariament unes comunitats amb les altres. I és insostenible des del punt de vista econòmic i ecològic. Fins i tot sense considerar els efectes del canvi climatic, els cabals de l'Ebre han estat sobreestimats. L'impacte dels tretze pantans previstos a l'Aragó ¡ Navarra implica la destrucció d'ecosistemes únics, i conjuntament amb els grans transvassaments cap el Nord i el Sud, pot suposar la degradació més important que patiria l'estat ecològic del Delta. Portar aquestes obres a terme seria condemnar-lo a la salinització, la intrusió marina i la perdua tan de la seva rica biodiversitat com de les activitats agricoles, pesqueres i turistiques que en depenen. Catalunya no pot contemplar impassible com es roba el futur a les Terres de l'Ebre.

Cap d'aquests grans impactes ambientais i socials esta justificat.Tan al Nord com al Sud el problema és de qualitat i sostenibilitat, no de quantitats.Aixo no s'arregla portant més aigua a uns sistemes que encara la malbaraten, o a unes activitats que ja han assolit una escala excessiva. Abans que durla de fora cal posar ordre en els usos, i augmentar-ne l'eficiencia amb unes politiques que incentinvin I'estalvi i prioritzin la reutilització.

Necessitem un Pla Hidrològic. Però no aquest. Les entitats i partits sotasignants demanem al govern espanyol, al Parlament, a la Generalitat de Catalunya, i a l'Agencia Catalana de l'Aigua, la retirada d'aquest projecte que ens aboca cap a noves «guerres de l'aigua». Només la suspensió del tràmit d'urgància pot obrir un gran diàleg social, polític i territorial que ens permeti decidir democraticament, tenint en compte totes les alternatives reals, i els seus impactes en tots els ordres, les millors solucions per avançar cap a una nova cultura de l'aigua ecologicament sostenible, economicament racional i socialment solidaria. Amb el futur de l'aigua es decideix el país que volem ser.

Barcelona, 25 de febrer del 2001

Articles d'Opinió

Comunicats de Premsa