La campanya "El Bosc Pirinenc: Refugi de Vida" ha promogut diverses propostes de conservació que aturen la desaparició d'aquests hàbitats, refugi de flora i fauna de gran interès, i l'aïllament dels sectors de major valor natural.

Establiment, en boscos especialment coneguts i freqüentats, de zones d'amortiguació (centres d'acollida i d'informació, centres d'interpretació…), per tal d'informar i dirigir al públic visitant.

La declaració d'ACHs s'efectuarà prenent com a indicador la presència d'una parella de Mussol de Tengmalm o, de no existir, a partir de la presència de comptadores de Gall Fer, i es delimitarà en un cercle d'entre 80 a 130 metres de radi del centre d'activitat de l'espècie.

A les ACHs no s'ha de poder realitzar tasques d'explotació forestal, ni abatre arbres morts, que presenten cavitats idònies per a les espècies troglodites. Tampoc s'han d'obrir pistes forestals i, a més, cal limitar la circulació.

Aquestes àrees han de representar menys del 5% de l'extensió total del bosc potencialment explotable. Per a la seva conservació cal pensar en formules legals i administratives; subvencions, permuta de les hectàrees afectades per d'altres Amb tot, moltes de les ACHs ja coincideixen en terrenys pertanyents a àrees protegides: Parcs Naturals, Parcs Nacionals, reserves,

El mètode més idoni per a aquests boscos de desenvolupament lent, seria el recomanat per Ruiz de la Torre (1979), basat en la selecció d'uns quanta arbres, la seva tala i transport fora del bosc de manera poc impactant, l'actuació en èpoques de no criança dels animals (des de primers d'agost fins a novembre o desembre) i deixar els arbres amb cavitats (10 arbres per cada 100 hectàrees). Aquesta última mesura afavoreix per exemple al Pit Negre (Dryocopus martius).

Aquest Parc abastaria la zona on es concentren el major nombre de llacs d'alta muntanya d'Europa, al voltant de l'actual Parc Nacional d'Aigüestortes. Des de l'Aneto, Val d'Aran i capçaleres dels rius Nogueres i les zones de contacte amb França.

Aquests llacs pirenaics d'origen glacial i típicament oligotròfics tenen un especial interès por sí mateixos i pel seu enclavament als Pirineus. A més, aquest Gran Parc connectaria valuoses zones de bosc subalpí i crearia un continu natural.

Per tal que totes aquestes propostes puguin prosperar, cal el consens entre les diferents administracions i l'establiment de recursos suficients, sense els que les mesures de conservació poden suposar més riscos que avantatges. De la mateixa manera, per portar-les a terme es fa indispensable la participació ciutadana i la de les ONGs.