1.Si el mar és el medi on es produí l'origen de la vida, la Mediterrània és el bressol de la cultura del món occidental. La Mediterrània és la mar en la qual s'han establert els lligams més forts entre cultura i natura.

2.El litoral mediterrani català forma part d'un espai natural molt valuós, alhora que és un recurs social de primera magnitud. La lluita natural entre el mar i la terra ha configurat un litoral dinàmic i variat, però també fràgil i vulnerable. Es tracta d'un patrimoni que és cal preservar com a llegat indispensable per al futur.

Cal conèixer el litoral per a estimar-lo. Aquesta és la garantia de la seva protecció.

Hem de tenir en compte que la destrucció és irreversible i per això la protecció ha de ser també irreversible, per sempre més. Cal actuar per protegir, i per protegir, hem de planificar i ordenar el litoral.

3. L'espai litoral és un sistema viu i funcional. No podem concebre la protecció dels espais del litoral com si fossin àmbits tancats, sinó com a sistemes oberts i dinàmics connectats amb la resta del territori.

Cal que fem un estudi global del litoral per tal d'analitzar i catalogar tots els seus espais naturals des d'una perspectiva ecològica i també social, cultural i econòmica.

4. La urbanització del litoral ha anat trencant la seva dinàmica: deltes i platges en regressió; rambles i rieres ocupades -amb un alt risc social-; la recarrega dels aqüífers interrompuda; el nivell del mar sotmès a una previsible pujada deguda als efectes de l'escalfament global,... El creixement desordenat és negatiu ecològicament, social i econòmica.

Ens cal un nou model. Hem de planificar per protegir i per viure. Cal que definim els límits a l'ocupació del litoral. En molts casos, hem arribat al nivell de la saturació. No només és un problema de quant ocupem sinó de com ho fem. El model d'ocupació urbanística actual no és adequat ni per al litoral ni per a les àrees d'interior.

Ens cal també una franja d'ús públic, perquè gaudir del litoral i accedir al mar és un dret de tots, i l'hem de garantir.

5. L'aigua és un bé escàs en el litoral català. El consum que en fem és soviet excessiu. Les extraccions han fet disminuir els aqüífers i han provocat la seva salinització. Les aigües que arriben al mar pels rius i els emissaris submarins són encara brutes i pol:lucionades en excés. Per contra, els rius ja no aporten els sediments necessaris per mantenir els deltes i evitar la seva regressió.

Hem de revisar i modificar els usos excessius de l'aigua, especialment per a determinades formes d'urbanització com són els camps de golf, piscines i ajardinaments, i cal que sanegem de forma definitiva i satisfactòria totes les aigües que arribin al litoral.

6. Hem de protegir el bosc mediterrani. El seu valor principal és la protecció del sòl, del paisatge i del cicle hidrològic. Els incendis, la desforestació i l'erosió són els seus grans enemics.

Hem d'impulsar la reforestació de forma ecològicament coherent, especialment en les zones agrícoles abandonades o de baix rendiment. Hem d'impulsar la recuperació de les àrees degradades, sobretot en zones urbanes i periurbanes per tal de millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Hem de promoure i utilitzar una jardineria mediterrània, fent ús d'espècies autòctones i adaptades a les condicions naturals de l'entorn.

7. El litoral és espai de vida, i per tant, hi ha d'haver desenvolupament econòmic. Les pràctiques econòmiques depredadores posen en perill, però, la pervivència de les diverses activitats generadores de riquesa en el litoral: l'agricultura de les fèrtils terres costaneres està en retrocés degut, entre altres causes a l'ocupació urbana i industrial. La pesca està amenaçada per la sobrexplotació mitjançant pràctiques intensives no tradicionals, i de forma especial per la destrucció dels fons marins més productius. El turisme ha de reconvertir-se cap a models no agressius i compatibles amb la preservació del paisatge i de la natura, que en són el seu major atractiu.

Hem de potenciar, en definitiva, els models de desenvolupament perdurable. Són els únics que garanteixen un equilibri harmònic entre la conservació i l'aprofitament dels recursos.

8. Les civilitzacions mediterrànies són les modeladores del paisatge actual. Ha configurat un patrimoni cultural i natural que no podem malmetre. Hem de mantenir i recuperar els nuclis antics dels pobles i ciutats litorals. L'arquitectura i l'urbanisme han de dialogar amb el paisatge i no ser impactants. Els ajuntaments i la resta de les administracions públiques tenen un paper vital en la regulació dels espais humanitzats.

9. Hi ha espais litorals on hem d'actuar amb rapidesa. Des del Cap de Creus fins el Delta de l'Ebre hi trobem encara espais sense transformar: serres litorals; deltes i planes; cales i platges; dunes i aiguamolls; fons marins de roca i alguers...

Hem d'evitar la seva desaparició o degeneració irreversible. La fauna i la flora han de conservar-se per a no perdre la biodiversitat del litoral.

10. Necessitem una acció col·lectiva. Insistim en què cal actuar si volem protegir. Els qui signem aquest Manifest considerem que és necessària la creació d'un Fons de protecció del litoral per preservar els espais de més valor ecològic que encara resten i que ens permeti fer realitat les propostes positives que aquí s'expressem.

Fem una crida doncs, a la participació activa de les persones i col·lectius, els municipis i la resta d'administracions, les associacions i les empreses, a emprendre aquesta acció comuna, com a contribució catalana a la protecció de la Mediterrània. Un espai comú per a tots. Una responsabilitat històrica que ens agermana a tots els pobles de la Mediterrània.

L'Escala - Empúries, 17 de juliol de 1993.