En el marc de la campanya TRIA! maresme + net, el Consell Comarcal del Maresme i el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, en col·laboració amb la Fundació EcoMediterrània, han organitzat la jornada-debat sobre les repercussions en el sector del turisme i del comerç de l'aplicació del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya, aprovat per la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya el 2001.

La jornada ha tingut per objectiu informar sobre els aspectes del Programa que incideixen directament en l'àmbit del turisme i del comerç, i crear un escenari de debat i participació dels sectors implicats, tant públics com privats, per tal de posar sobre la taula els possibles problemes i les solucions per a l'aplicació de l'esmentat programa.

9.00 h- Inauguració de les jornades a càrrec del president del Consell Comarcal del Maresme, Sr. Josep Jo.

9.10 h a 9.25 h- La gestió dels residus a la comarca del Maresme. Sr. Javier Cisneros, coordinador de l'Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme.

9.25 h a 10.00 h- Incidència en el sector del turisme i del comerç del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya. Sr. Xavier Bosch, cap del departament de recollida selectiva i envasos de la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya.

10.00 h a 10.30 h- pausa.

10.30 h a 12.00 h- Estratègies municipals per a l'aplicació del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya.

13.00 h a 14.00 h- Estratègies dels establiments comercials per a l'aplicació del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya.

14.00 h- Cloenda. Sr. Josep Lluís Fillat, conseller delegat de l'Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme i Sr. Josep Basart alcalde de Calella.

Un dels objectius generals del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya, aprovat per la Junta de Residus de la Generalitat el 2001, és la segregació dels residus d'origen comercial de la resta dels residus municipals, per tal d'optimitzar la valorització d'aquests residus.

La gestió dels residus d'activitats comercials i empresarials representa actualment un problema considerable pels municipis, ja que la seva acumulació als contenidors de recollida selectiva fa que aquests es saturin ràpidament i donin una imatge molt negativa d'aquest servei.

Sota el concepte de residu comercial i empresarial s'engloba una gran diversitat de residus en quant a tipologia (rebuig, matèria orgànica, vidre, paper i cartró, envasos lleugers, voluminosos i especials) i en quant a activitat generadora (des de botigues al detall fins a oficines, restaurants, hotels.)

Considerant que els residus comercials representen, com a mínim, aproximadament el 15% del total de residus municipals, el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya pretén incrementar el percentatge de recollida de residus comercials per circuits independents, linealment des del 2001 fins a assolir una recollida de residus comercials al 2003 equivalent al 8% de la generació total, i al 2006 equivalent al 15% de la generació total.

Pel que fa a la gestió dels residus comercials, els objectius específics del Programa són:

Fites que vol assolir el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (Progremic) 2001-2006

Els antecedents del període 1995-2000 assenyalen que el model de recollida i de gestió de residus que s'està implementant pot funciona, tot i que les xifres obtingudes durant aquests anys no són les esperades.

S'ha observat que el ciutadà ha reaccionat positivament mentre que la implicació del gran productor s'apunta com una assignatura pendent.

Els principis del Progremic assenyalen que l'òptim és minimitzar la generació de residus. En un segon nivell, intentar treure rendiment material o energètic del residu i, com a últim recurs, incinerar o abocar, assumint que l'abocador és la pitjor solució.

L'objectiu principal del Progremic és reduir la brossa que arriba als abocadors potenciant la recollida selectiva dels residus, el que permet augmentar la utilitat dels residus generats.

En xifres, es tracta de destriar el 36% de la brossa el 2003 i el 48% el 2006. És un repte molt ambiciós tenint en compte que al 2000 es va destriar el 12,36%. Sempre parlant a nivell català.

Malgrat que augmentar la recollida selectiva sigui el més pragmàtic i que produir menys és difícilment mesurable, se subratlla que l'objectiu de prevenció segueix essent essencial, sobretot pel què fa als residus especials, els de difícil aprofitament i els envasos i embalatges.

L'estratègia passa per segregar el residu municipal domèstic (RMD) del comercial (RMC). Respecte aquest últim, es planteja destriar-lo en la seva totalitat a partir del 2006. Les estimacions assenyalen que el residu comercial representa el 15% de la brossa d'un municipi mig, encara que en els municipis turístics probablement aquest percentatge sigui superior.

Els resultats del Progremic depenen en un 30% de la resposta dels grans productors, entre els que s'inclou el sector del turisme i del comerç.

El Progremic trasllada la responsabilitat de la recollida dels RMC als propis productors. Es tracta que de cada sector organitzi el seu propi servei de recollida de manera que pugui adaptar-lo a les seves singularitats (temporada, horari, materials a recollir, etc.).

No s'ha de descartar que els propis subministradors, especialment d'envasos, s'emportin el residu un cop consumit el producte, de manera que es pugui reutilitzar.

Pel cas del turisme, algunes de les especificitats que haurà de resoldre és l'ocupació de la via pública, l'estacionalitat, l'alta concentració de gent en poc espai, el canviant calendari anual d'obertura dels establiments, etc.

La recollida selectiva ha d'anar acompanyada d'una adequada política de valorització dels productes reciclats perquè el residu tingui més valor i perquè la ciutadania sigui conscient de que cal fer bé la segregació de residus.

Cal una pedagogia activa adreçada als sectors econòmics, a la població en general i a la pròpia administració pública per donar a conèixer el Progremic. Costos i finançament

El Progremic preveu revisar el marc de finançament perquè els ajuntaments no pagaran la recollida dels RMC però tampoc podrà cobrar l'actual taxa de recollida als grans productors si aquests s'organitzen el seu propi servei.

En qualsevol cas, l'administració local pot oferir com un servei més la recollida dels RMC si arriba a un acord amb el sector.

Una altra manera de finançar la recollida selectiva dels ens locals seria instituint un cànon que gravi les aportacions als abocadors com un impost finalista. Aquesta iniciativa està aturada i el calendari futur amb vàries conteses electorals a la vista (municipals i autonòmiques) complica la seva resolució favorable.

Tendir cap a la recollida selectiva de residus representa una millor gestió que vol dir també més costos de tractament. La previsió de l'evolució de costos indica que al 1999 gestionar una tona de residus costava 67,99€, el 2003 costarà 93,45€ i el 2006 pujarà a 111,33€.

Aquest augment, que ja s'ha produït en els darrers anys, ha repercutit negativament sobre les hisendes locals.

Les inversions que preveu el Progremic en el període 2001-2006 són 30 milions d'euros per a prevenció, 283 milions d'euros per a valorització, 110 milions d'euros per a deposició del rebuig en dipòsit controlat, 36 milions d'euros per a divulgació i comunicació i 22 milions d'euros per a investigació i desenvolupament. En total l'estimació global de les inversions del present Programa se situa en els 481.85 milions d'euros.

El finançament de les actuacions previstes en aquest programa s'estructurarà en l'aplicació de diferents vies com són els pressupostos de l'Administració de la Generalitat, dels ens locals, d'altres fons públics (estatals i europeus), els sistemes integrats de gestió, el fomenmt de figures tributàries i la participació del sector privat.

La situació de la comarca del Maresme

A la comarca del Maresme hi viuen 345.000 persones.

La producció de residus per habitant ha passat del 1995 al 2000 d'1,2 kg/dia a 1,76 kg/dia, sobrepassant la mitjana de Catalunya que va situar-se aquell any a 1,47 kg/dia.

Aquesta generació suplementària s'atribueix en gran mesura a la variació estacional que comporta l'activitat turística que, l'any 2000 va xifrar-se en 780.000 turistes concentrats sobretot a l'Alt Maresme i en els mesos d'estiu.

Pel què fa a la recollida selectiva, al Maresme va representar l'any 2000 el 13,95% del total de la brossa recollida, per sobre de la mitjana de Catalunya que va ser del 12,53% [No s'inclouen les dades de Tiana i Montgat, per estar integrats en el sistema de recollida metropolità de Barcelona i tampoc Tordera i Dosrius que no ofereixen aquest servei].

La resta, el residu de rebuig, es porta a la incineradora de Mataró, que l'any 2000 ja estava saturada i va haver de redireccionar un 15,7% dels residus rebuts cap a l'abocador.

Davant d'aquesta saturació i veient el que estipula el Progremic, es va desestimar la possibilitat de construir un tercer forn a la incineradora per motius ambientals i econòmics. La opció escollida ha estat potenciar la recollida selectiva de residus. En aquest sentit s'ha posat en marxa la campanya de sensibilització Tria! maresme + net.

Paral·lelament a la campanya de sensibilització, des del Consell Comarcal es contempla augmentar la freqüència de buidatge de contenidors en un 45% i potenciar també la recollida de residu orgànic.

El Progremic i l'administració local

Des d'aquesta taula es reivindica la feina feta en els darrers anys, com la construcció de la incineradora de Mataró, plantes de transferència, deixalleries o també els exemples existents de recollida porta a porta.

El control al carrer (ocupació de la via pública, neteja, etc.) és responsabilitat de l'administració local i es constata que li cal una base jurídica sòlida per poder portar a terme aquesta competència.

Respecte la segregació del residu orgànic, hi ha disparitat d'opinions. D'una part, es manifesta incertesa sobre com es gestionarà aquest residu, de si caldrà un nou equipament a la comarca i de si val la pena, perquè cal que sigui una recollida molt ben feta perquè sigui útil. De l'altra part, es detecta una adhesió entusiasta a la iniciativa d'implantar la recollida selectiva de residu orgànic. En aquest sentit, es proposa tancar el cicle utilitzant el compost que s'obtingui per a la rehabilitació de zones erosionades o en perill d'erosió de la comarca.

Una altra crítica que rep el Programa és que fomenta la recollida selectiva, mentre que es presta molt poca atenció a la reutilització.

Respecte als sectors turístic i del comerç, es troben a faltar ordenances que regulin tot el que fa referència als residus produïts per aquests sectors i que s'adaptin al principi de qui contamina paga.

Específicament es demanen mesures per vigilar i perseguir els contaminadors no declarats.

També es ressalta el perill que comporta complicar massa la recollida (dies i horaris de recollida, segregació cada vegada més complexa, etc.).

A grans línies, s'està d'acord en què els grans productors aportin més diners, encara que inicialment potser seria més prudent fer iniciatives conjuntes públicoprivades i poc a poc traslladar les responsabilitats i els costos als privats.

Pel què fa al turisme, en força casos hi ha una bona receptivitat per part del sector i hom considera que cal aprofitar-ho per impulsar iniciatives conjuntes i participatives.

La principal crítica que rep el Progremic és que és ambigu, que no obliga, que no defineix amb exactitud què s'espera de les administracions locals. La Generalitat hauria de marcar més bé les pautes de conducta dels municipis.

Es constata que amb l'aprofundiment de la llei d'envasos i embalatges es podrien resoldre força problemes, encara que a nivell autonòmic i no local. En general, des de l'administració local hi ha un sentiment de desampara envers la Generalitat.

El Progremic i el sector del turisme

Es constata que cal la participació de tot el sector, incloses les PIMEs perquè a la comarca n'hi ha moltes i la suma de totes representa un volum de residu considerable.

Es subratlla la importància d'implicar aquest sector en la recollida de residu orgànic perquè es calcula que el percentatge d'aquest segment pot arribar a representar el 60 o el 70% dels RMC d'un hotel o restaurant (enfront el 40 o 50% que representa el residu orgànic en el total dels RMD).

En línies generals, es valora positivament però es troben a faltar mesures preventives per reduir el consum de, per exemple, envasos i embalatges.

Cal incentivar les iniciatives privades que se situen per davant de la normativa d'obligat compliment.

Es subratlla i aplaudeix que algunes d'aquestes iniciatives, com la certificació ISO 14001 o l'EMAS, s'han portat a terme des d'alguna empresa de la comarca no tant per la rendabilitat econòmica (que també hi és) sinó, pel valor afegit que representa de cara al client.

Es ressalta que, encara que en el sector hi ha grans productors, també hi ha PIMEs turístiques que creuen que han d'aportar proporcionalment al residu que produeixen.

En definitiva, el sector està predisposat a acceptar la seva part d'implicació amb el programa, sempre i quan les administracions públiques compleixin amb les seves obligacions. Amb això es constata que cal un treball conjunt important en matèria de gestió de residus.

El Progremic en el sector del comerç

Es constata que a la comarca hi ha un equipament finalista important, la incineradora. Però, si el que cal és reciclar i canalitzar cada residu cap a la seva planta de tractament, calen més equipaments intermitjos i accessibles de recollida i tractament dels residus que s'han recollit de manera separada.

Des d'aquesta taula també es critica la manca d'objectius concrets i realitzables.

Per als grans productors l'única opció és carregar-ho al client, el que afecta la competitivitat, si les mesures que un pren no les aplica tothom. Per tant, cal ser més estrictes amb el compliment de les normatives.

Des del petit comerç de trama urbana, es considera que no estan preparats i es demana que abans de traslladar responsabilitats es sigui conscient de la capacitat de gestió que aquest té.

Es proposa que la responsabilitat sigui mixta públicoprivada i que es creï una figura impositiva que obligui, ja que, si no és així, només col·laboraran els més conscienciats.

A l'igual que a la taula de turisme, aquí també es critica que no hi hagin bonificacions per a la bona gestió i s'està d'acord en què si algú no sap o no vol fer les coses ben fetes ha de pagar més.

Una de les principals crítiques que rep el Progremic és que els seus objectius, en alguns aspectes, són poc concrets i difícils d'assolir.